LA PLATAFORMA PRESENTA EL INFORME DE AUDITORIA CIUDADANA EN RUEDA DE PRENSA

Ante la desidia de la Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública para hacer público el informe de la Comisión de Auditoría Ciudadana del Departamento de Salud de Dénia, la Plataforma decidió en su reunión del día 28 de febrero de 2019 hacerla pública en una rueda de prensa. 

Podeis descargar el informe completo de auditoria aquí

La Plataforma en Defensa de la Sanidad Pública de la Marina Alta empieza la campaña de concienciación ciudadana 'La Privatización Mata'

Descargate el documento pinchando aquí.


También puedes acceder a los siguientes documentos:

Quienes somos y que hemos conseguido

Como presentar una queja

Consejos en Urgencias

CAMPAÑA DE RECOGIDA DE FIRMAS PARA EXPULSAR A DKV- MARINA SALUD

  El passat dijous varem celebrar una assemblea de la Plataforma Per la Defensa de la Sanitat Pública de la Marina Alta per tractar diverses propostes d’accions a mamprendre davant la situació que estem patint els usuaris de la sanitat. A la reunió varen assistir representants de partits polítics, sindicats i associacions socials.

   La proposta plantejada va ser la recollida de signatures per tal de demanar a la Generalitat Valenciana la rescissió del contracte amb l’empresa Marina Salut per que la Conselleria torne a assumir la gestió  la Sanitat de la Comarca. 

Podeu descarregar el Manifest i la fulla de recollida de signatures açi mateix:

El pasado jueves celebramos una asamblea de la Plataforma para la Defensa de la Sanidad Pública de la Marina Alta para tratar diversas propuestas de acciones a emprender dada la situación que estamos sufriendo los usuarios de la sanidad. A la reunión asistieron representantes de partidos políticos, sindicatos y asociaciones de la comarca.

Podeis descargar el Manifiesto y la hoja de recogida de firmas aqui:

Full de signatures 

Hoja de firmas 

Hoja de firmas (Francés) 

Hoja de firmas (Inglés) 

Hoja de firmas (Alemán)  

Manifest (Valenciá)

Manifiesto   

Manifiesto (Francés)

Manifiesto (Inglés)  

Manifiesto (Alemán)

   

Un modelo rescatado y desigual

La primera experiencia de gestión privada, en Alzira, fracasó y tuvo que ser reformulada. El hospital de Dénia teme entrar en pérdidas

Hospital Universitario de La Ribera, en Alzira (Valencia). / Jesús Ciscar

Entre 1997 y 1998 un ejecutivo de la empresa de seguros sanitarios Adeslas se lanzó a la búsqueda de socios para un nuevo negocio que consistía en construir y gestionar un hospital público a cambio de cobrar una cuota a la Administración por cada habitante asignado al centro. El experimento se llevaría a cabo en Alzira (Valencia). “Analizamos los números y no nos salían de ninguna forma”, recuerda 15 años después uno de los empresarios a los que se les invitó a incorporarse al proyecto y que decidió quedar al margen.

El mismo modelo del hospital de Alzira, la concesión administrativa, es el que el Gobierno de Madrid tiene previsto extender a seis hospitales como parte de un contundente plan privatizador de la gestión sanitaria que aplicará este año. ¿Ha demostrado ser esta una fórmula eficaz?

Como suponía el empresario al que se le ofreció participar en el hospital de Alzira, al principio los números no salieron. Ni el primer año (con unas pérdidas de un millón de euros), ni el segundo, ni el tercero, ni el cuarto (números rojos por valor de 2,67 millones en 2002). Pese a que Adeslas, a través de sus portavoces, había dejado bien claro que en caso de perder dinero “lo pondrían los accionistas de la empresa [concesionaria del servicio] y no el Estado”, pasó todo lo contrario. La Generalitat, comprometida como el que más con el proyecto, rescató el hospital y volvió a sacarlo a concurso. Lo hizo en 2003, con unas renovadas reglas del juego, más favorables a la concesionaria. Esta vez incluyó en el lote la atención primaria (los centros de salud). Además, subió la cuota por habitante en un 68% (pasó de 225 a 379 euros; ahora está en 639). Desde entonces la unión de empresas que gestiona el centro (Adeslas, con un 51%; Ribera Salud, con un 45%, y Lubasa y Dragados, con un 2% cada uno) no ha vuelto a entrar en pérdidas.

Desde que en 2003 se pusiera el contador a cero, la compañía ha obtenido unos beneficios de 28 millones de euros hasta el ejercicio de 2011 (en el que fueron de 1,6 millones), según las cuentas que ha trasladado a los sindicatos. Y ello no solo gracias a los cambios introducidos respecto al contrato original, también por las características particulares de gestión.

Un 20% del salario en la gestión privada es variable; el sueldo fijo es un 10% inferior la de la red pública

Una de ellas es la política de recursos humanos. Según el Sindicato de Médicos de Asistencia Pública (Simap), las condiciones laborales y salariales de los trabajadores con contratos laborales (la amplia mayoría, a excepción del 20% de los heredados de la red pública) son peores que las de los empleados de la Consejería de Sanidad. Trabajan 180 horas más al año y el salario fijo es un 10% inferior, de acuerdo con el sindicato. “Los ritmos son abusivos por la existencia de plantillas sobreexplotadas e infradimensionadas”, sostiene Pedro Durán, médico de urgencias y responsable del Simap en Alzira.

Un portavoz del hospital señala que gracias al importante porcentaje variable que perciben los empleados (en torno al 20%), el salario final “se equipara al de la pública, y es superior en el caso de muchos médicos”. Además, sostiene que las encuestas muestran una elevada satisfacción de los trabajadores y que solo el 3% de los empleados dejó la empresa en 2012, “lo que refleja que están a gusto”.

Otro de los rasgos que definen el modelo es que siempre ha enfocado su actividad a atraer pacientes de otras comarcas. La explicación es sencilla. La empresa adjudicataria cobra una suma fija (639 euros) por cada uno de los 250.000 ciudadanos que residen en el departamento de salud de La Ribera. Todos los pacientes de fuera atendidos suponen ingresos añadidos, ya que se facturan a la Generalitat.

Por ello, desde el primer día, el hospital se ha esforzado por atraerlos. Alzira no es un hospital comarcal más. Tiene casi todos los servicios de un hospital general, lo que funciona como un polo de atracción de enfermos de poblaciones cercanas que carecen de servicios especializados. También ha fichado a especialistas relevantes (anestesistas, ginecólogos, neurocirujanos, cirujanos torácicos o plásticos) con capacidad de atraer pacientes y, por ello, dinero. Un ejemplo de esta política es el elevado número de partos registrados. La cobertura de anestesia epidural y la privacidad que ofrecen sus habitaciones individuales han sido un reclamo para parturientas de más allá de La Ribera. Gracias a todo ello, un 15% de los ingresos de la concesionaria en 2011 (28,8 de 193 millones de ingresos totales) procedieron de tratamientos a residentes de otros departamentos de salud.

La Generalitat ha repetido la fórmula Alzira en Torrevieja, Dénia, Elche y Manises. Pero no en todos los casos los resultados son los mismos. En Dénia, la concesionaria recurrió el año pasado a la nueva legislación laboral y modificó las condiciones de los trabajadores (50 horas más anuales, vacaciones repartidas a lo largo de todo el año para evitar contratos de sustitución) con el objetivo de limitar las pérdidas del ejercicio, que el año 2012 rondarán el millón de euros, según fuentes sindicales. La empresa, consultada por este diario, no quiso valorar esta circunstancia. En Manises, en julio y agosto, la concesionaria retrasó el abono a sus trabajadores de parte del salario por los impagos de la Generalitat.

Aquel alto ejecutivo de Adeslas que hace 15 años buscaba compañeros de viaje para el hospital de Alzira y que sostenía que si la experiencia iba mal los accionistas asumirían las consecuencias es Antonio Burgueño. El que fuera ideólogo del hospital de La Ribera ya no trabaja en el sector privado. Ahora, como director general de Hospitales del Gobierno de Madrid es el principal responsable del programa de privatización de la sanidad pública en esta región.

Convocatòria reunió Plataforma

Hola a totes i tots:

 Us convoquem a la reunió que tindrà lloc el proper Divendres dia  9 de Novembre a les 18h al saló d'actes de l'Hospital de la Pedrera per tractar les accions a prendre per part de la Plataforma.

 Salutacions.

MANIFESTACIÓ 19 D'OCTUBRE

Hola a tots i totes.

Confirmen la data de la manifestació, en contra dels tancaments de les
Urgències en els Centres de Salut per les nits i la discriminació política
que sofrim els pobles que continuen tancats

DATA: 19 D'OCTUBRE

LLOC: ESGLÈSIA DE LA XARA FINS URG. DEL HOSP. DE DÉNIA

HORA: 19:00 H.

VOS ENVIEM EL CARTELL DE LA CONVOCATÒRIA EN FITXER ADJUNT PER A LA SEUA
DIFUSSIÓ

--
Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública de la Marina Alta.

MANIFESTACIÓ 28 DE SETEMBRE

No és cap novetat que l'atenció sanitària a la nostra comarca ha estat un tema controvertit des de fa molts anys. L'Hospital Marina Alta de Dénia es va quedar petit fa almenys una dècada, quan la població de la comarca havia crescut ja a uns nivells pràcticament inassumibles amb les estructures sanitàries disponibles. Per aquell temps el problema era de mida, d'espai físic. No obstant això la població de la Marina Alta acudia a l'hospital amb la confiança que seria atès per un gran equip de professionals. Gràcies a l'acció conjunta de les institucions locals, les diverses associacions de malalts, i els propis professionals (directius i personal de base) l'Hospital Marina Alta va anar creixent tot i les estretors, va ampliar el nombre de llits fins a 136, es va augmentar el nombre de places per a hemodiàlisi, es van posar en funcionament nous serveis com la Unitat d'Hospitalització a Domicili, la Unitat de Cures Pal · liatives, la Unitat de Cirurgia sense Ingrés, la Unitat d'Hospital de Dia, etc. Totes elles eren apostes noves posades en marxa per un equip de professionals compromesos amb la salut i amb un gran nivell tècnic i científic. Avui dia totes elles formen part del dia a dia de totes les institucions sanitàries en el món occidental. Va arribar un moment en que tot i tota la imaginació i tot el bon fer l'hospital es va quedar massa petit, havien passat 20 anys des de la seva construcció i la nostra comarca havia crescut substancialment en població.
Tot i que la Generalitat Valenciana va prometre l'ampliació de l'hospital i fins i tot la construcció d'un de nou al sud de la comarca, es van arribar a expropiar els terrenys adjacents a l'hospital, finalment es va optar per l'anomenat 'Model Alzira'. Els costos d'estudis previs, expropiació de terrenys etc. ascendir a 5 milions d'euros que mai es van recuperar per les arques públiques. A causa de totes les iniciatives apuntades més amunt ia una plantilla jove i emprenedora l'Hospital Marina Alta es trobava entre els més econòmics i eficients de tota la Comunitat Valenciana, tal com demostrava la comptabilitat analítica de la pròpia Conselleria de Sanitat. Malgrat això es va decidir que la millor opció era la privatització de la gestió, i en lloc d'ampliar l'hospital es va decidir fer un de nou i reconvertir l'antic en un hospital sociosanitari, un gran avanç per a una societat com la nostra amb una població clarament envellida, ia més construir un segon centre de salut a Dénia. Aquesta també era una demanda llargament reclamada pels habitants d'aquesta població.

El nou Hospital de Dénia, gestionat, igual que els centres de salut, per l'empresa Marina Salut SA va començar a funcionar el gener de 2009. Una part important de la població va viure l'inici d'aquesta nova etapa amb grans esperances. Un nou hospital grandiós, amb enormes vidrieres i amb habitacions individuals, amb 250 llits, amb un gran espai per a consultes externes i una gran cafeteria ben il·luminada amb una preciosa terrassa presagiaven res de bo. Altres vivim aquesta inauguració amb una preocupació vigilant, ja coneixíem el model de privatització en altres llocs, i sabíem que darrere d'aquesta façana tan espectacular havia molt més. Efectivament, aviat van començar a veure les deficiències. Per començar un trasllat caòtic fet en un cap de setmana, unes urgències desproveïdes del material més elemental, amb uns sistemes informàtics per als que els professionals encara no estaven preparats i que feien terriblement complicat atendre els malalts d'urgències, una sala d'espera de urgències on els pacients s'amuntegaven fins a 12 hores i on va haver d'intervenir fins a la guàrdia civil en una ocasió per evitar agressions, la negativa de l'empresa a traslladar l'arxiu d'històries clíniques, el que va generar una infinitat de problemes i retards per als pacients , etc. En uns pocs mesos l'esperança de tenir una atenció sanitària millor, digne, es va evaporar com l'aigua, i en el seu lloc es va instal·lar un clima d'alarma social exemplificat per la saviesa popular en expressions com 'Marina taüt', 'La Maestranza' etc . Més enllà de les anècdotes la veritat és que Marina Salut va tenir en el primer any més del doble de reclamacions d'usuaris que un hospital com la Fe, cinc vegades més gran. També es van sentir les veus alarmades de molts alcaldes demanant la intervenció de la Conselleria de Sanitat per redreçar la situació. La situació mai va arribar a millorar realment ja que malgrat el relleu del gerent l'estil de Marina Salut va seguir sent el mateix.
La crua realitat que han après els veïns de la Marina Alta en aquests anys és que una atenció sanitària de qualitat no està basada en els edificis, amb tota la importància que tenen, sinó en els professionals sanitaris i els recursos materials que tenen a la seva disposició . El nombre de professionals del departament sanitari de la Marina Alta no solament no ha augmentat, sinó que en molts casos ha disminuït respecte a la situació anterior a 2009. Sense ànim de ser exhaustius només cal dir que el Servei de Cirurgia General comptava amb 12 facultatius i en l'actualitat hi ha només 9, o el Servei de Pediatria que comptava amb 10 facultatius i avui en dia només té 6. No obstant això no tots els serveis han disminuït, l'equip directiu ha passat de 4 a 9 directors, el consell d'administració, inexistent en qualsevol hospital públic, compte ni més ni menys que amb 12 membres, el nombre de caps no sanitaris ha passat de 2 a 14, mentre que el de caps clínics ha passat de 10 a 28, el servei de comunicació ha passat de 0 a 3, i així podríem seguir amb algun servei de dubtosa rendibilitat. Clarament es tracta d'un canvi de model on es prima menys l'atenció sanitària i més la gestió econòmica, menys centrat en la salut de les persones i més centrat en la rendibilitat dels serveis.

Se'ns diu que Marina Salut ha augmentat la cartera de serveis, i és cert. Comptem amb serveis que abans no existien, com cirurgia cardiovascular, plàstica, i toràcica, però no se'ns diu que aquests facultatius operen i se'n van, deixant el seguiment del pacient i les possibles complicacions en mans de cirurgians d'altres especialitats, circumstància que per cert no és ni de bon tros del seu gust. En aquestes circumstàncies és més segur operar en un hospital de referència on es compti amb un servei complet d'especialistes les 24 hores. Tampoc es diu que els serveis de pneumologia, digestiu, cardiologia, neurologia, etc. no tenen servei de guàrdia les 24 hores a l'Hospital de Dénia.

És un fet sabut, però difícilment demostrable, que Marina Salut evita en la mesura del possible les derivacions a hospitals de referència per a tractaments que aquí no es poden dur a terme per manca d'especialistes o per a proves diagnòstiques de les que aquí no es disposa . També és àmpliament conegut i denunciat el fet que no deriva pacients a l'Hospital de la Pedrera, que s'ha convertit en un hospital per als malalts de les comarques adjacents, una veritable vergonya.

La Conselleria de Sanitat és perfectament conscient de totes aquestes circumstàncies però prefereix mirar cap a un altre costat. En lloc de garantir, com és la seva obligació, que l'atenció sanitària de la nostra comarca es presta en condicions de qualitat i accessibilitat dóna el silenci per resposta fent una clara desistiment de responsabilitats.
La gota que ha fet vessar el got de la paciència dels ciutadans de la Marina Alta ha estat el tancament de les urgències nocturnes en els centres de salut d'Ondara, Verger, Pedreguer i Gata. Aquesta mesura ha estat un atac sense precedents, inaudit, als drets civils de la població. Després d'un estiu d'intensa mobilització ciutadana s'ha aconseguit que els centres de salut de Teulada, Benissa i Orba no tanquin, com era la intenció de Marina Salut. També s'ha parat, de moment, l'eliminació del segon equip de guàrdia en els centres de salut de Calp, Xàbia i Dénia. La Conselleria de Sanitat, per boca del seu director general d'Assistència Sanitària, ha reconegut davant de diversos alcaldes que el malestar i l'estrès social generat aconsella no tancar els centres que tenien previstos per al 15 de setembre, però que no obstant això els que ja estan tancats no es van a reobrir. Ens sembla un exercici de cinisme dialèctic intolerable, i per descomptat un greuge comparatiu amb les poblacions que, de moment, estan sense servei d'urgències nocturn.

Per tot això la Plataforma per a la Defensa de la Sanitat Pública de la Marina Alta, davant el clima de malestar social i davant la impassivitat del màxim responsable de la sanitat valenciana, ha decidit convocar tots els ciutadans i ciutadanes de la Marina Alta a una manifestació que tindrà lloc el dia 28 de setembre a les 19 hores, i que recorrerà el tram que va des de l'Església de la Xara fins a l'Hospital de Dénia.
L'objecte d'aquesta carta és posar tots aquests fets en el seu coneixement i convidar a no només a participar en aquesta manifestació com a representant institucional dels seus veïns, sinó també a donar-li tot l'impuls necessari perquè els drets dels ciutadans i ciutadanes de la Marina Alta siguin respectats.

El lema de la manifestació és:
PER UNA SANITAT DIGNA
ELS CENTRES DE SALUT NO ÉS TANQUEN

Atentament

Plataforma per a la Defensa de la Sanitat Pública de la Marina Alta

CARTELL MANI 28 SEP..pdf 227 KB   Mostra   Baixa

--
Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública de la Marina Alta.